HISTÒRIA

     Des de l’any 1983, un grup de persones que funciona de forma més o menys estable, i totes elles amb una gran inquietud personal i espiritual, han rebut un coneixement que els dóna les indicacions necessàries per intentar comprendre el perquè de tot plegat, és a dir, d’on venim, què hi fem aquí i cap on anem. Aquest ensenyament ens ha estat donat gratuïtament, i de la mateixa manera serà donat.

Com s’ha arribat a aquest coneixement.

      Fa uns 25 anys que el grup que l’ha rebut s’ha organitzat i ha evolucionat. El pal de paller ha estat la Maria Rosa Casanovas i Palop (1934-2008). Ella va néixer al barri del Poble Nou de Barcelona el 13 de juliol. La seva infància transcorre en plena guerra i postguerra civil, que ella recorda amb impacte i que els seus pares recorden amb duresa.

      Era una nena inquieta i molt sensible. Va estudiar el batxillerat a l’acadèmia Igualada i a l’Hospital Clínic de Barcelona hi va realitzar els estudis de llevadora. La Maria Rosa va treballar de ple en el seu ofici de llevadora a l’Hospital d’Igualada. Els anys setanta són molt importants per Maria Rosa, plena d’inquietuds espirituals. Passa de l’ateisme a estudiar a fons algunes religions, com la Cristiana, la Budista, la Taoista, etc… A la primavera de 1973 se li desenvolupa la facultat de la mediumnitat. Entra en contacte amb el grup Balsamor d’Igualada i durant aquest temps té una gran activitat poètica. Després, la seva inquietud la porta a estudiar la teosofia, així com altres coneixements espirituals. Però l’esperit inquiet i lliure de Maria Rosa fa que no s’integri en cap grup, com queda prou reflectit en els seus poemes.

      Durant els anys vuitanta la Maria Rosa continua el seu camí espiritual formant el grup “Jardí de l’Amistat”, on desenvolupa tant la activitat espiritual com de saviesa, a través de la seva facultat. A finals de 1983 el grup troba una gran cohesió a través de l’ensenyament canalitzat per la Maria Rosa i es crea la “cèl·lula mare”. En aquesta cèl·lula encara ara perviu el seu ensenyament, i s’hi continua treballant i estudiant.

      De fet, la Maria Rosa dedicava molt del seu temps als seus dos grans amors: la seva feina i la seva família. Li agradava reunir la família i els seus amics amb qui compartir estones de coneixement, tranquil·litat, pau i amor fratern. La història del Rombe remunta, naturalment, al seu inici l’any 1986, i des de llavors s’ha anat treballant en la seva comprensió, elaboració i difusió, unes èpoques amb més intensitat i en altres menys, per persones que venen de diferents àmbits, però que han tingut un denominador comú: el gran interès en la comprensió de la figura del Rombe i el gran interès que, poc a poc, es va generant quan se la comença a conèixer. La idea és que aquest coneixement pugui arribar a tota persona que n’estigui interessada, en qualsevol lloc del món.
Fins ara, la tasca d’expansió s’ha desenvolupat amb la limitació de la geografia i de la disponibilitat del temps personal. Sens dubte, seguirem comptant amb alguns d’aquests factors, però el fet de publicar a la xarxa un reduït esbós de notes relatives al Rombe, té la missió de donar a conèixer, encara que sigui superficialment i a grans trets, el que suporta el gruix de la informació.

     L’ensenyament no està reglat en aquests moments per una norma fixa. Les diferents persones que han ensenyat o ensenyen el Rombe ho fan seguint uns paràmetres generals, però aporten la seva programació, nivell i visió particular de la figura. És possible que si aquest ensenyament arriba a un gran nombre de persones, es posin en marxa determinats plans d’expansió però, de moment, el nostre primer pas ha estat posar el Rombe a la xarxa.

     Aquest coneixement parteix de l’existència en l’univers de diferents dimensions de creació. Aquestes dimensions ens permeten classificar, ordenar, definir i concretar els diferents aspectes de tot el que ha estat creat, així com també els seus graus d’evolució. En aquest sentit, tots els éssers vius evolucionen i estan situats en diferents nivells o dimensions. Aquest ensenyament ha estat transmès com una nova revelació per mestres, que són éssers o energies vitals en un procés evolutiu superior al del home del planeta Terra. Aquests éssers tenen com a missió ajudar l’ésser humà en el necessari camí cap a l’obertura de la consciència còsmica, a través de la comprensió de totes les lleis naturals.
Una part fonamental sense la qual aquests conceptes que intentem explicar no tenen sentit, és l’evolució. Tot el que hi ha, el que podem veure, sentir i/o imaginar va endavant, i evoluciona, encara que de vegades sembli el contrari. Evolució és vida i transformació en tots els seus aspectes, fins i tot en allò que no sembla tenir vida (els minerals, els elements químics, l’aire, el pensament, l’àtom, etc.) I perquè? Perquè hem de creure que tot té un camí, o un destí? Perquè tot plegat? Perquè tenim el convenciment que hi ha una substància, un element, un èter que és comú, en més o menys quantitat, en tot el creat: l’Amor, la força primera que ja existia abans de la creació.

Què és el Rombe i per a què serveix.

     El Rombe és un arquetip que, a través de les seves lleis, permet explicar i comprendre l’estructura, el funcionament i l’evolució de l’univers, en les seves formes macro còsmica i micro còsmica. És un condensador de totes les lleis universals que ajuda a entendre la naturalesa de les coses.

    Sempre, l’ésser humà, ha necessitat algun símbol on reflectir els seus coneixements, aspiracions i cultura. Només cal revisar amb una mica d’atenció les diverses civilitzacions que han existit a la Terra i ens adonarem que en cada etapa de la humanitat i en cada naixement social, científic i ideològic ha aparegut un símbol propi i identificatiu. En el dibuix del Rombe, en aquest logotip, apareixen colors i formes que, esquemàticament i de forma precisa, formen els pilars i les bases del pensament.

       Aquest fenòmen, aquesta necessitat simbòlica, no ha estat un patrimoni únic del passat, sinó que ho és encara de l’home actual i avui en dia, el símbol identificatiu és plenament utilitzat per expressar d’una manera ràpida i senzilla una gama àmplia d’emocions, pensaments, activitats, coneixement o filosofia. La figura del Rombe té aquesta capacitat d’assimilació, esquematització, representació i adaptació de les grans veritats universals, de les grans lleis de l’univers que estan presents en la petita partícula, en el mineral, en l’ésser viu i en els cosmos.

        El Rombe és també el símbol que millor s’adapta en aquest moment per expressar tot el que significa i el que significarà aquest nou període de la humanitat.

       Tot vibra, tot es mou. La matèria vibra, i l’energia per suposat també. Tot experimenta freqüències i alternances. La utilitat, doncs, d’aquest arquetip és infinita, tant com infinites són les seves possibilitats. D’ell pot néixer la comprensió de totes les àrees de l’intel·lecte humà. La seva aplicació té una gran sortida en tots els vessants de l’art, del coneixement, de la filosofia, de la religió, de l’astronomia, química, biologia, genètica, de qualsevol ciència en general, i també de la psicologia, la medicina i en l’harmonització de llocs i hàbitats.

      La seva utilització dependrà de cada persona, de les seves inclinacions i aptituds particulars, però en qualsevol cas, rebrà d’ella una font de coneixement gratificant. El Rombe és, en definitiva, una eina adequada, un excel·lent navegador per moure’s amb certesa dins del camp que hagi triat cada persona.